Avui hem sortit uns quants per l'Egara i la zona de Can Candi. L'Agustí, l'Àlex, el Pep i uns quants mes, gaudint d'un circuit on la pujada al Mortirolo m'ha tornat a deixar sec i de cotxe escombra. Tan ferit en el meu punt d'honor m'he sentit, que baixant pel zic zac de Can Candi, he baixat a pinyó, obviant el dolor del meu genoll estupid.
És veritat que he baixat molt ràpid, només m'ha volgut atrapar i superar l'Àlex, però els que el coneixeu, sabeu que això no és per mi un demerit. Tot baixant de tornada cap a l'Egara, he acbat com he pogut, i, al cotxe, camí de Vacarisses, no tenia esma ni per pitjar el pedal d'embragament. Plorava de dolor, però, al arribar a casa, m'he pres una pastilleta màgica, una bona dutxa, i el peu en alt. Espero no patir la "maladicció de Can Candi i le Roques Blanques".
Eiii que estàs molt fi, i res de fàcil. Baixaves a 3'30, que es un ritme molt senyor.
ResponEliminaEnhorabona !!!