42195 metres d'ilusió, patiment, esforç i satisfacció.
La marató d'Aguilar de Campoo és una prova extranya dintre del circuit de maratons a Espanya.
Te fama de ser una de les més dures en ruta, i això es degut a que es tracta d'una prova que dona 5 voltes i escaix a un circuit de 8 quilòmetres. Ademés, en aquest recurregut hi han dues rampes infernals duríssimes que s'han de creur dos cops ver volta (anar i tornar). Això fà un total de 20 "mini turons" que s'han de creuar en 42 quilòmetres i 195 metres.
De la duresa no n'era gens concient, ja que m'ho vaig trobar, tot i que m'havien comentat que era força plana.
Si a tot això hi afegim que l'unic públic que hi havia eren 4 familiars, entre els que estaven la meva excepcional dona, l'Amparo, i la joieta de la meva petita filla d'un mes, la Queralt!!!, encara la fa mes dura. De fet, entre els 44 participants a la prova, hi havien tres ultramans, de l'estil 24 hores i mes de 200 quilòmetres i algun corredor que havia vist a Terrassa fent els 100 en pista amb el senyor Moliner.
Un d'ells, se'm va acostar al principi i em va preguntar: repeteixes?. I jo li contesto: no, és la meva primera marató. Ell va seguir: ostia!! un debutante. I seguir dient: Chaval, hay que tener huevos para debutar aquí!!.
En aquella moments vaig recordar tots els vostres consells de calma i dossificació.
Tot i que erem pocs, i perquè erem pocs, es va crear molt bon ambient entre tots nosaltres. Fins al quilòmetre 27 vaig córrer acompanyat de gent súper trempada que m'animaven i em fein costat.
Un d'ells es va retirar, i l'altre va decidir apretar. La mitja la vaig passar en 1 hora 55 minuts,.
Tot anava força be, tot i que el ritme del 25 al 35, el vaig empitjorar, però sense patiment.
Al 35 me les prometia felices i vaig pensar: on està el Mur??... I el Mur m'estàvaesperant al 37, y no em va deixar fins el 40.
Vaig haver de caminar un d'aquells tres quilòmetres. No era cansament o ofegament, era dolor als quádriceps i en general a tota arreu, i sobretot al maleït genoll de sempre,... però al 40, tota la ilusió i la força em varen emputxar a acabar aquells dos darrers quilòmetres a un ritme fort, somrient, gloriós, eufòric i magnànim: estava apunt de acabar la meva primera marató!!. Vaig arribar plorant i cridant d'emoció, fent un inmens petó a l'Amparo, i felicitant i sent felicitat per tots els companys de cursa.
Gràcies a tots els que em coneixeu. Sóc immensament feliç, sóc maratonià!!!
Temps final: 4:09:12.
Premis: galetes, samarreta (me la veureu posada), i trofeig: el mateix que el primer classificat: 2:59.
Manel. (mabergar)
Benvinguts al meu racó. Aquí podreu trobar la meva capsa de motivacions. Coses que ara completen la meva vida ...
Total de visualitzacions de pàgina:
dilluns, 30 de maig del 2011
diumenge, 15 de maig del 2011
"CURSA DEL CENTENARI DEL C.D. TERRASSA HOCKEY"
Endomondo Corriendo Workout: "was out corriendo 5.14 km in 23m:43s using Endomondo."
56 424 Manel Bernal Garcia 00:23:47 00:04:20 23‐M5 A E VACARISSES CORRE
"CURSA DEL CENTENARI DEL C.D. TERRASSA HOCKEY"
56 424 Manel Bernal Garcia 00:23:47 00:04:20 23‐M5 A E VACARISSES CORRE
56 de 165 participants.
Setmana completa: 81,19 quilòmetres. Bon volum per la marató.
dissabte, 30 d’abril del 2011
Ruta Cursa de la Campana 2011
Endomondo Route: "likes the route 'Cursa Campana 2011' on Endomondo. Check it out on: http://www.endomondo.com/routes/10069980"
Ja la tenim preparadeta !!!!!! La ruta
Ja la tenim preparadeta !!!!!! La ruta
diumenge, 13 de març del 2011
XI Cursa Almacelles
XI Cursa Almacelles - Details
La nostalgia ha visitat la meva vida. L'any passat, el meu primer any "atlètic", vaig córrer el meu primer 10.000 a Almacelles.
Almacelles és un poblet que es troba a uns 15 quilòmetres de Lleida, que viu de les fàbriques de pinso i del cultiu i recolecció de la fruita.
Una cursa sense grans pretensions, amb un circuit plè de tobogans, meitat pista i meitat asfalt, on la pista avuin era un fangar.
No us puc explicar la sensació de creuar l'arribada uns 8 minuts per sota del que ho vaig fer l'any passat:
Avui he estat el 44è. d'una general on només han acabat 122. Com m'hes habitual en els 10.000, els primers 5.000 més lents que els segons.
Els primers 5 els he fet en 21:41, i els segons en 21:04. Bon temps, bona temperatura, bon entrepà de botifarra a l'arribada i d'obsequi, Una gorra de caixa penedes???.
És clar, estem en crisis.
La nostalgia ha visitat la meva vida. L'any passat, el meu primer any "atlètic", vaig córrer el meu primer 10.000 a Almacelles.
Almacelles és un poblet que es troba a uns 15 quilòmetres de Lleida, que viu de les fàbriques de pinso i del cultiu i recolecció de la fruita.
Una cursa sense grans pretensions, amb un circuit plè de tobogans, meitat pista i meitat asfalt, on la pista avuin era un fangar.
No us puc explicar la sensació de creuar l'arribada uns 8 minuts per sota del que ho vaig fer l'any passat:
XI Cursa Almacelles | 13/03/2011 | 10.000 | 0:42:45 | 04:16 |
Avui he estat el 44è. d'una general on només han acabat 122. Com m'hes habitual en els 10.000, els primers 5.000 més lents que els segons.
Els primers 5 els he fet en 21:41, i els segons en 21:04. Bon temps, bona temperatura, bon entrepà de botifarra a l'arribada i d'obsequi, Una gorra de caixa penedes???.
És clar, estem en crisis.
dimecres, 2 de març del 2011
Tricoll Manresa-Sant Joan Vilatorrada by mabergar at Garmin Connect - Details
Tricoll Manresa-Sant Joan Vilatorrada by mabergar at Garmin Connect - Details
Bona organizació. Un dia on la mala sort em va acompanyar. No em vaig trobar be des d'un principi, i una forta caiguda en el segon descens, em va deixar totalment fora de joc.
Cursa on la falta de companys d'aventura em varen faltar per motivarme a seguir endavant. L'excusa va ser una forta caiguda en la segona baixada. El primer abandonament oficial de la meva curta carrera de curses,
Bona organizació. Un dia on la mala sort em va acompanyar. No em vaig trobar be des d'un principi, i una forta caiguda en el segon descens, em va deixar totalment fora de joc.
Cursa on la falta de companys d'aventura em varen faltar per motivarme a seguir endavant. L'excusa va ser una forta caiguda en la segona baixada. El primer abandonament oficial de la meva curta carrera de curses,
A la cronoescalda ja em trobaba moolt perjudicat. No m'acabo de trobar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)